Els eixos comercials de molts municipis, entre ells Tortosa, estan en decadència des de ja fa molts anys i la situació és crítica bàsicament per la sensació de paràlisi que desprèn. La desaparició gradual del comerç minorista comporta l’aparició de locals buits, la degradació d’edificis i façanes i la depreciació del seu valor. Els motius són diversos, entre ells la crisi econòmica, però n’hi ha altres com la proliferació de grans superfícies comercials, la conseqüent fuga de compradors a l’extraradi, els errors propis a l’hora de plantejar una oferta actual i disruptiva, la falta d’inversió público-privada i la carència d’un model comercial de ciutat i d’un pla de dinamització contundent. La modernització del comerç sols és possible si va acompanyada d’una inversió pública o público-privada en infraestructures i esdeveniments firals.
L’antic model de distribució al petit comerç a través de majoristes presentava avantatges socials i evitava la desertització de les plantes baixes. A Japó, des d’un primer moment van veure el perill i sense prohibir la instal·lació de grans cadenes, es va optar per protegir el tradicional model de distribució, propiciant sinó la convivència, la coexistència. A Perpinyà recentment s’ha prohibit l’assentament de nous hipermercats per excés d’oferta.
Una ciutat sense vida comercial als seus carrers no dóna servei al consumidor autòcton ni és atraient per al turista. És per això que em sobta quan es parla d’estratègies d’atracció turística per a les Terres de l’Ebre sense tenir resolt el problema del comerç urbà. A dia d’avui, tal com demostren molts estudis, el turista ha canviat les seves preferències a l’hora d’escollir el seu destí i la veritat és que l’oferta comercial és una de les primeres opcions que valora. No estic dient que el comerç ha de ser el lema del nostre màrqueting però plantejar un comerç urbà atractiu i esdeveniments complementaris reforçaria les propostes de valor del nostre territori: el patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Al final del que es tracta de d’oferir l’experiència més completa possible al visitant.
Tortosa, com ja comentava en anteriors articles, té moltes similituds amb Lleida i Vic, però també algunes diferencies. Entre elles destacar que la iniciativa públic-privada es coordina, l’economia agrària i alimentaria funciona i el comerç tradicional no ha resultat arrasat per les grans cadenes. A més a més, han sabut promocionar una fira agrícola, ramadera i industrial amb molts visitants i, en el cas de Vic, ha convertit un mercat setmanal a l’aire lliure en una atracció turística gràcies en part a la dotació d’un aparcament sota la mateixa plaça.
Que Tortosa ostenta la capitalitat cultural de les Terres de l’Ebre és indiscutible per raons històriques òbvies però, la capitalitat econòmica pareix estar en joc. La gradual devaluació d’Expo Ebre i la aparent paràlisi d’iniciatives s’interpreta com un símptoma de renúncia.
Ivan Gas
Recent Comments