SHOWROOMING!

El showrooming és una nova forma de comprar que consisteix en mirar o emprovar-se un producte a la botiga, per a posteriori comprar-se’l per Internet a un millor preu. Aquest fenomen no deixa de ser una de les conseqüències que estan sorgint des de l’aparició de l’e-commerce. La botiga passa de ser un espai transaccional a ser un showroom, una sala d’exposició on el client utilitza el mòbil per capturar referències, fer fotografies o bé, comparar preus amb la finalitat d’ultimar la seva decisió de compra.

Alguns comerços opten per desactivar la wifi, amagar les referències de les etiquetes o fins i tot, cobrar per utilitzar els emprovadors. Totes aquestes tàctiques són completament inútils ja que pateixen d’un greu error de concepte. Identifiquen al client com a enemic i el que fan es posar portes al camp. L’aparició del mòbil ha ocasionat un canvi de paradigma en el que el consumidor gaudeix d’una cobertura enorme a la xarxa i pot expandir la seva opinió i critica. Això el converteix en una figura protagonista i poderosa, i anar en contra seva és com xocar contra un mur.

Zygmunt Bauman, al seu llibre “Temps líquids. Viure a una època d’incertesa”, utilitza la metàfora de la liquidesa per a referir-se a aquesta nova realitat actual tremendament inestable i contínuament canviant. Seguint amb aquesta metàfora podríem explicar què succeeix quan pretenem aturar algun d’aquests nous “fenòmens líquids” com pot ser el showrooming. El que passa és que s’activa el principi d’Arquímedes i es genera una empenta igual però en sentit contrari; és a dir, que no solament no aconseguim aturar-lo sinó que a més a més salta a sobre nostre. És complicat llavors oposar-se a aquestes tendències líquides, però el que si es pot fer és deixar-les fluir i reconduir-les.

No existeix cap solució al showrooming si no és la de replantejar el model de negoci des de l’arrel i adaptar-lo a la demanda actual. Els comerços han de deixar d’estructurar la seva oferta i atrevir-se a estructurar la demanda per crear propostes més atractives per al consumidor.

La reflexió amb la qual realment m’agradaria finalitzar és sobre si encara té sentit al 2015 diferenciar entre botigues físiques i botigues online. Particularment crec que la botiga del present ja hauria de ser ambdues coses a la vegada. Es l’hora de l’omnicanilitat.

Ivan Gas