Del 11 al 13 de març es va portar a terme la fira alimentaria del Festast a Tortosa. Aquest any vaig tenir l’oportunitat de participar a través de la meva empresa (Equipo Madera) realitzant el disseny i el muntatge de l’estand de la Cambra de Comerç i l’Àgora d’Oli. Aquest fet em va permetre visualitzar amb més detall el què va ser la fira i elaborar un diagnòstic sobre ella. I per això, l’article d’avui l’he destinat a fer una crítica constructiva i propositiva.del seu plantejament i estratègia.
Autoconvenciment. La fira en si, no és una referència a nivell català (ni molt menys nacional) ni dóna símptomes d’arribar-ho a ser. No sé si l’estratègia de l’Ajuntament de Tortosa és convertir-la un dia en un referent gastronòmic o realment, no hi ha voluntat ni expectatives de fer-la créixer. Si la resposta és la primera, hi ha molta feina per fer i si en canvi, la resposta és la segona, crec que ens estem fent un tret al peu. Si no apostem realment pel producte gastronòmic ebrenc és que no sabem detectar quina és la veritable fortalesa de les nostres terres.
Més experiència gastronòmica. La gastronomia no sols es gaudeix pel tast sinó que és una experiència plenament sensorial. He trobat a faltar més sensacions, més olors, més impactes visuals i una acústica que ens traslladés a un mercat tradicional, perquè al final, conceptualment, el Festast vindria a ser un mercat efímer però a la pràctica l’experiència del visitant no acaba sent aquesta.
Noves tecnologies. Una fira no serveix per a exposar els productes que ja tothom coneix sinó que hauria de ser el lloc on s’exposen novetats i les últimes tendències del sector. La cuina i la tecnologia, a dia d’avui, ja van de la mà i al Festast, el visitant no va poder observar d’aquest vinculació.
Inversió pública. Més inversió per fer del Festast un producte més atraient per a grans empreses.
Connectivitat. Moltes de les empreses que van participar estan exportant els seus productes a l’estranger i malgrat això, no hi havia una comunicació clara i directa que així ho manifestés. El Festast hauria de ser el punt de confluència per excel·lència entre proveïdors ebrencs i restauradors estrangers. Un manera de comunicar que la nostra gastronomia és reconeguda a nivell mundial seria establir videoconferències amb xefs estrangers consumidors del nostres olis, vins o qualsevol altre producte i mantenir una conversació sobre l’acceptació dels mateixos per part dels seus clients autòctons. A més a més, seria una forma de que la fira transcorregués més enllà dels límits físics del pavelló firal.
Selecció de proveïdors. A una fira sabem que qualsevol empresa que pagui el lloguer pot instal·lar el seu estand i participar com a expositor. Per una part, estem d’acord que com més expositors hi hagi més patxoca farà però també sabem que si no hi ha un filtre de selecció, la qualitat de la fira es ressenteix molt. Si volem una fira de referència s’han d’implantar uns estandars mínims de qualitat, innovació i/o disrupció. Una oferta de qualitat implicarà una major atracció i satisfacció del visitant. És una proposta contundent, ho sé, però construir una marca forta de les Terres de l’Ebre passa per alinear-los a un posicionament més premium.
Storytelling. Una fira no hauria de ser una aglomeració d’estands sinó un espai efímer on es concentra innovació i es genera una marca conjunta durant uns dies la qual mira de contar una historia.
Sorpresa. ¿Per què he d’anar si ja sé el que em trobaré? Aquest comentari és el pitjor que pot passar, ja que significa que no existeix una expectativa per part del visitant. El pla de comunicació previ a la seva obertura hauria de generar expectatives i molta curiositat.
Sexy. I sobretot, mirem de fer les coses sexys. Una programació sexy, una ambientació sexy, uns invitats sexys, una comunicació sexy, etc. Amb tot el que es faci, el resultat ha de ser sorprenent perquè és una magnífica manera de generar un record memorable al visitant.
Ivan Gas
Recent Comments