La província de Lleida té una economia basada en l’agricultura, la ramaderia i una industria transformadora que, juntament amb la seva oferta turística, ha limitat els danys causats per la caiguda de la construcció i mira al futur amb optimisme. La comarca d’Osona té un model similar, amb una industria càrnica i làctia molt potent, i la seva capital, Vic, ha sabut recrear un espectacle identitari setmanal que atreu a nombrosos compradors, entre ells turistes.
Tortosa té moltes similituds amb Vic: similar nombre d’habitants, amb Seu Episcopal, amplia comarca, activitat primària, paisatge, etc. Malgrat la seva importància en producció agrícola, Tortosa no disposa d’un mercat majorista ni d’una fira de productes de proximitat on els pagesos puguin vendre la seva variada oferta i muntar d’això un reclam turístic. La fira setmanal no té ningun diferencial sobre altres i Expoebre no dóna símptomes de revitalització comercial.
Les Terres de l’Ebre podrien seguir els passos d’aquestes dues ciutats plantejant una estratègia d’inversió, tecnologia i marketing. De fet, algunes empreses del nostre territori ja han apostat per aquest model, és el cas, per exemple, de la Cooperativa d’Arrossaires del Delta de l’Ebre. Sobre una base tradicional arrossera ha iniciat un camí d’èxit basat en una producció tant pròpia com externa, una diversificació de sortit i un encertat anàlisi corporatiu creant noves marques i la compra d’altres com Nomen, la qual devia tornar a ser propietat d’una empresa del territori on es va fundar.
El canvi necessari per a que un territori incrementi la seva riquesa o trenqui el seu estancament rau en valorar les seves fortaleses: recursos naturals, capacitat de la seva gent, patrimoni cultural, paisatge i història. A partir d’aquí, es quan es pot extraure un relat basat en l’autèntic i coordinar iniciatives publico-privades i no perdre’s en disputes entre poblacions veïnes. I potser això, és el que molts hem trobat a faltar a la Fira d’Expoebre de Tortosa. És confús pensar que la Festa del Renaixement i la d’Expoebre són dos esdeveniments coetanis d’una mateix indret. La festa del Renaixement s’aboca a la història, fa un exercici romàntic de tot allò que érem i genera una experiència col·lectiva memorable. La Fira d’Expoebre hauria de replantejar-se la seva essència i centrar la seva proposta en allò que ens fa diferents. En una època en la que els consumidors poden trobar tot el que volen per internet, les fires han d’oferir quelcom més que productes i serveis, i situar la experiència del visitant al centre de la seva estratègia.
La fira entesa com la materialització de la marca “Terres de l’Ebre” en format festa i no com l’aglomerat d’iniciatives privades. I centrar l’objectiu fonamental en aconseguir que aquell visitant de fora marxi de la fira sorprès i enamorat del nostre territori i dels nostres productes. Una fira amb un fil conductor més identitari que compartigués valors comuns amb tots els seus stands i ciutadants.
Ivan Gas
Recent Comments