Cada dia ens bombardegen de centenars d’impactes publicitaris que som incapaços d’assimilar. Hem arribat a tal punt de saturació que la majoria d’aquests anuncis ens passen desapercebuts a causa de que ja formen part de la nostra realitat diària. Avui, cridar l’atenció d’algú és més complicat que mai.
Fa uns anys, un televisor de pantalla plana podia fer-nos aturar davant d’un aparador però ara, en canvi, difícilment ho aconseguiria a no ser que casualment n’estéssim cercant un. La nostra ment es regeix per un mecanisme d’estalvi d’energia i sols s’activa a ple rendiment quan detecta una anomalia o un risc. És a dir, sols un “subjecte estrany”, entès com aquell element diferent als que estem acostumats a veure en el nostre medi, pot alterar el seu estat de calma i fer saltar l’alarma.
A Catalunya tenim uns percentatges escandalosos de botigues i bars que tanquen les portes durant els seus primers anys de vida. Les causes de fracàs poden ser diverses però, a dia d’avui on l’oferta està massificada i la demanda escasseja, m’atreviria a dir que el principal motiu és la manca de propostes disruptives. La tendència general és emprendre negocis iguals o similars als de la competència i no apostar per solucions noves. Amb això, el que s’aconsegueix és posar-se dintre de la mateixa bossa de mercat que la resta però, amb l’afegit de ser l’últim en arribar.
Vivim en l’època del màrketing i de l’internet, i els negocis no solament s’han de plantejar per donar un servei i una experiència gratificant al client (que per suposat que si) sinó que s’han d’engendrar des de l’inici amb la finalitat de que la gent parli d’ells. Les propostes comercials han d’incorporar quelcom que trenqui amb lo quotidià perquè sols així acapararà expectació, sinó com comentava anteriorment, passarà a ser un televisor més entre la multitud. Serà invisible.
Una botiga d’èxit és una poma verda a una cistella de pomes vermelles. Potser no és la millor poma, ni la més cara, ni la més gustosa, sinó la verda, la diferent. L’atenció del consumidor és regeix per un principi instintiu i sols s’aturarà davant d’allò que no està habituat. És una qüestió biològica de la pròpia ment humana.
Ivan Gas
Recent Comments