ELS APARADORS I EL NADAL

L’aparador és la carta de presentació d’una botiga, fins i tot, podem dir que és la seva targeta de visita. És la primera impressió que percep el vianant i és el que li insinua què pot trobar de portes endins. D’aquesta impressió dependrà que el vianant es converteixi en visitant o no. De fet, els metres lineals de façana és el paràmetre més valorat pels inversors, juntament amb la ubicació, en la recerca de locals comercials. Zara, per exemple, no inverteix ni un euro en publicitat sinó que ho fa en botigues amb molta superfície vidriada. Els seus anuncis particulars estan a peu de carrer arreu del món.

Durant la campanya de Nadal els aparadors passen a ser encara més protagonistes. La gent surt al carrer i les millors marques competeixen per veure qui realitza la millor escenografia. Dit això, m’agradaria posar sobre la taula una sèrie de reflexions. És senzill realitzar un aparador? És pur atrezzo i una qüestió únicament de “bon gust”? Què diferencia un bon aparador d’un mal aparador?

L’aparadorisme forma part del Visual Merchandising, el qual és una disciplina lligada al màrqueting que treballa els espais, els colors, la il·luminació, la tecnologia o altres elements per posar en valor la marca i els productes d’un punt de venda. La figura del Visual Merchandiser defineix com es disposen el productes, com s’il·luminen, com s’organitza la comunicació interior o quina és la estratègia i la tàctica per incrementar les vendes. I entre les seves competències està la de confeccionar l’aparador. Aquest professional ha esdevingut imprescindible per a totes les grans marques i cada cop més s’està introduint al petit i mitjà comerç.

Avui, a falta de poc més d’un mes i mig per entrar al Nadal m’agradaria mencionar unes nocions bàsiques per realitzar un aparador per aquestes festes. Ni molt menys té la voluntat de ser una guia però si la d’apuntar els conceptes més importants.

1. Primer de tot, disposar d’un bon visual merchandiser o dominar les tècniques pròpies de l’aparadorisme.
2. El primer objectiu d’un aparador és que el vianant s’aturi.
3. El segon objectiu és sorprendre’l i per això és importantíssim crear quelcom impactant. Una sorpresa sempre és més fàcil que generi un record.
4. Col·locar els productes i els missatges comercials coneixent les zones calentes d’un aparador. La zona més visualitzada és la que va de la cota 150 a la 170cm, seguida de la part que va del terra fins a 150cm. De 1.7m fins al sostre és l’espai menys vist i per això és recomanable posar-hi els rètols o vinils.
5. Les persones occidentals solem llegir d’esquerra a dreta, pel que la lectura de la nostra escenografia hauria d’obeir a aquest principi també.
6. Estar al dia de les tendències. Aquest Nadal 2017-2018 lluirà el color negre i també el verd, la decoració de maniquis (Decoring mannequins) basada en col·locar atrezzo a les seves extremitats, ornaments còsmics, tocs divertits, fons amb dibuixos de siluetes propis del món del còmic, el concepte espiritual expressat a través de la ingravidesa o la flotavilitat… I el secret raurà en combinar-los.
7. Il·luminar adequadament
8. Tenir un criteri d’ordenació de l’espai. Hi ha diverses composicions que funcionen i permeten que al vianant no li generi una sensació de desordre o desproporció.
9. Fer que els aparadors siguin el màxim de dinàmics i interactius. El so, els efectes lumínics, les pantalles… fan que l’escenografia estigui viva i redueix l’estaticisme.
10. Comunicar intangibles. Un aparador ha de provocar una emoció.
11. No ha de tenir perquè un sentit racional. Com hem comentat, l’objectiu principal és sorprendre i per aconseguir-ho molts cops es recorre a idees abstractes.

En el món de l’aparadorisme no hi ha regles però si que s’han de dominar les tècniques per formalitzar una idea potent.

Ivan Gas