Sóc un gran defensor del petit comerç, del petit comerç de qualitat. Les plantes baixes dels edificis tenen un paper urbà fonamental ja que són les que generen la imatge de les ciutats i és on s’estableixen la majoria de relacions socials. De fet, un dels atractius turístics de les ciutats sempre ha estat la seva oferta comercial. Abans de la globalització, els comerços de les diferents ciutats es diferenciaven entre ells ja que, al tractar-se de negocis autòctons, cadascun tenia el seu diferencial pel simple fet d’estar ubicat a un país o a un altre i tenir una cultura i gent diferent. Avui, en canvi, un carrer comercial de Paris, Barcelona o Milà tenen més similituds a causa de la implantació de les grans marques. Podríem dir que les ciutats tenen una major oferta però menys autèntica que abans.
Amb aquest canvi de context, el petit comerç ha sofert una davallada i ha quedat debilitat. El comerç tradicional ha culpat dels seus mals a les grans marques i a la poca ajuda de l’administració i ha adquirit una posició reactiva de queixa en front a tots els canvis que des de fa uns quants anys el sector està sofrint. Però la pregunta és la següent… El petit comerç està fent tot el possible per ser competitiu?
A les grans marques se’ls poden criticar moltes coses però en cap cas se’ls pot recriminar que no innovin i que no adaptin la seva oferta al que el client d’avui vol o necessita. Són les primeres en prioritzar l’experiència al client, mirar de fer coses per sorprendre’l i cobrir les seves necessitats. I tot això no és qüestió de pressupost. De fet, moltes d’aquestes grans empreses van néixer d’un petit punt de venda de la mateixa forma que qualsevol altre però, això si, amb un fórmula disruptiva d’entendre les coses, i a posteriori han anat creixent i consolidant-se com a referències del sector.
Cada cop que veig que s’obre una botiga o un bar igual que el del costat me n’adono que no estem entenent res. Creiem que copiar allò instaurat és menys arriscat que implantar allò que no existeix o que encara no està consolidat. Replicar conceptes caducs és un error incorregible que implica la pèrdua de la inversió. A Catalunya tenim una mitja d’un tancament de bar al dia, el qual ens hauria de fer reflexionar. En una època d’incertesa i amb continus canvis, el menys arriscat és plantejar negocis sota criteris d’anàlisi de contextos i tendències actuals. És inútil oposar-se, o intentar posar fre, a nous fenòmens de compra com el showrooming o no utilitzar els avenços tecnològics i digitals que tenim al nostre abast.
El petit comerç pot continuar tenim una postura reactiva i pensar que no és el culpable de res del que li passa, o bé, adquirir un estratègia de re-definició adaptada al nous temps i plantejar de forma creativa una oferta més encarada a l’experiència al client i sobretot, basada en l’autèntic. L’autenticitat verdadera (no simulada) ha de ser la seva arma diferencial davant les grans cadenes.
Ivan Gas
Recent Comments